Enllaços – Llibres de divulgació – Llibres de ficció – Escriptors/es del Penedès Històric
-> Olèrdola. Comarca del Penedès – Unió Excursionista de Catalunya, Gràcia, 1983
3a marxa infantil de coneixements excursionistes, 24 d’abril del 1983.
.
.
–> Un príncep per a Olèrdola (L’aventura de Mir Geribert) – Ramon Planes – Institut d’Estudis Penedesencs, 1984
Llibre publicat dins la sèrie «Penedesencs il·lustres» I, IEP 23, 1984, on es parla sobre la figura de Mir Geribert.
.
–> Quan els vescomtes de Barcelona eren història, crònica i documents duna família catalana dels segles X, XI i XII – José Enrique Ruiz-Domènec – Fundació Noguera Textos i Documents, 39, BARCELONA, 2006
Aquest llibre és la història d’una família catalana dels segles X, XI i XII: la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia de Montserrat. La major part dels seus membres van tenir un protagonisme decisiu en la construcció de Catalunya; avui molts ho reconeixen, però n’hi ha d’altres que ho ignoren. Convençut que aquesta situació no havia de perllongar-se més temps, he considerat que ha arribat el moment de fer repàs dels èxits i dels fracassos dels seus membres més rellevants al llarg de gairebé tres-cents anys. Aquesta tasca m’ha donat l’oportunitat d’encarar-me amb la vida política d’aquell temps llunyà, pensant més en la imaginació moral dels seus protagonistes que en el sistema d’organització social que els aplega i els explica.
–> Vilanova i la Geltrú – Albert Virella i Bloda – Editorial Selecta 1974
Aquest volum, que documenta des de la repoblació de Cubelles, al Maresme del Penedès, al final del segle X, fins a la concessió de la carta-pobla de Vilanova, al XIII, dona diverses notícies de Mir Geribert.
Al capítol 4, «Gombau de Besora, senyor de Cubelles (999-1059)», esmenta el testament de Gombau, de 1041, sogre de Mir, a favor de les tres filles: «La més gran, Guisla, filla de la primera muller de Gombau, també dita Guisla, va rebre el castell de Montbui. Mir Geribert, marit de Guisla, rebia la comanda i protecció del monestir de Sant Miquel del Fai. Aquest, a més d’altres importants deixes, rebia la meitat de les eugues i de les vaques de Gombau.» També esmenta que Gombau, personatge influent a la cort barcelonina, sovint va actuar en audiències en què els sobirans impartien justícia, algunes centrades en el conflictiu Mir: el 1011 en la disputa entre Geribert i l’abat de Sant Cugat per la torre de Moja i el 1033 per la possessió dels aiguamolls de Calders. També cita com un dels conflictes grossos de l’època la insubordinació de Mir Geribert, titulant-se príncep d’Olèrdola. El capítol 5, «La successió de Gombau de Besora», se centra en Ermessenda de Besora, filla de la segona muller de Gombau i una de les hereves. Es va casar amb el vescomte de Cardona, Ramon Folc, fill d’una germana de Mir Geribert, que així va passar a ser-li oncle i cunyat alhora. Quan el primer de juliol de 1059 es va reunir el magne tribunal que va jutjar Mir Geribert per bausia, o alta traïció, en formaven part Ramon Folc i el bisbe Guislabert, cosí de Mir, i també el comte Ramon Berenguer I era parent seu. Virella explica així la sentència benigna i detalla (pàgs. 43-45) el veredicte, l’acceptació per part de Mir Geribert, l’expedició contra el castell de Mora, el testament i la mort. També publica un quadre genealògic dels senyors de Cubelles, en què surt Mir Geribert
–> Mir Geribert, príncep d’Olèrdola – Ramon Planes – Rafel Dalmau Editors 1970
- Llibres
MARRUGAT CUYÀS, Ramon (2021): Cuc a enraonar. A l’entorn del parlar del Penedès. Pròleg de Pere Navarro Gómez. Vilafranca: Andana Edicions.
—– (2019) i Joan SOLÉ BORDES (Eds.).: La llengua del Penedès; del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs, (Ed, amb Joan Solé Bordes) Vilafranca: Institut d’Estudis Penedesencs.
—– (2010): La poesia en català de Manuel Milà i Fontanals. Pròleg de Manuel Jorba. Sant Sadurní d’Anoia: Institut d’Estudis Penedesencs
—– (2013) «Apunts sobre la repoblació de la Marca Penedès segons la toponímia medieval». Dins Daniel SANCHO PARÍS (Ed.), La vida quotidiana al Penedès històric. Actes del IV Seminari d’Història del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 229-245.
—– (1999) «De Sant Ramon i els Raimons». Dins F. BLANC CANYELLES: Mozaik multilingue minim. Vilafranca del Penedès, p 108-112. [ja publicat a El 3 de Vuit, febrer de 1987]
—– (2010) «El filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals». Dins Personatges il·lustres de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Barcelona: Acesa/Abertis, p. 118.
—– (2017) «El parlar del Penedès: element identificador i factor de cohesió». Dins Ramon ARNABAT (coord.). La cultura al Penedès: passat, present i futur. Actes de les XXIII Jornades d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p 11-22.
—– (2018) «El parlar del Penedès i Sant Quintí de Mediona». Dins La llengua del Penedès; del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs, Vilafranca: Institut d’Estudis Penedesencs, p 49-70.
—– (2010) «El Penedès en l’obra de Milà i Fontanals». Dins Actes del Simposi Manuel Milà i Fontanals: Vilafranca del Penedès, 12 i 13 de maig de 2010. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 52-83.
—– (2021) «Els conflictes en la toponímia penedesenca», Dins les Actes del VI Seminari d’Història del Penedès “Els conflictes al Penedès històric”, celebrat l’any 2017, que ara estan en procés de publicació.
—– (2018) «La cançó de gresca La Filomena, un exemple de creativitat col·lectiva». Dins La llengua del Penedès; del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs, Vilafranca: Institut d’Estudis Penedesencs, p 361-384.
—– (2014). «La lexicografia vitivinícola penedesenca: un estat de la qüestió» dins Daniel SANCHO PARÍS (Ed.). El món de la viticultura, el vins, el cava i aiguardents al Penedès històric i el Camp de Tarragona: Actes del V Seminari d’història del Penedès: El Vendrell, 25/26 d’octubre de 2013. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p 191-202.
—– (2018) «La singularitat del lèxic casteller penedesenc», amb Pere Ferrando, Eloi Miralles i Biel Senabre. Dins La llengua del Penedès; del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs, Vilafranca: Institut d’Estudis Penedesencs, p 103-112.
—– (2017) «La singularitat dels topònims amb sufixos diminutius com a descriptors del paisatge en el Penedès». Dins Paisatge i natura al Penedès. Actes de les XXV Jornades d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p 246-251.
—– (2020) «Les muralles i altres construccions defensives: una visió des del lèxic». Dins Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni. XXVII Jornades d’Estudis penedesencs “Muralles urbanes, diàleg entre urbanisme i patrimoni urbà”, p 181-198.
—– (2018) «Onomatopeies i mimologies penedesenques». Dins La llengua del Penedès; del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs, Vilafranca: Institut d’Estudis Penedesencs, p 385-403.
—– (2018) «Pròleg». Dins Joan ALEGRET SANROMÀ Els noms de cases de la Llacuna, La Llacuna: Centre d’Estudis Llacunencs, p 9-11.
—– (2016) «Singularitat de l’onomàstica toponímica del Camp de Tarragona i del Penedès». Dins Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, p 321-334.
- Articles en publicacions periòdiques (selecció)
—– (2010) «Ben trobat, Milà». El 3 de Vuit, 14 de maig.
—– (2009) «Donant tombs pels marges de la genealogia: els Guardiola i els Xatruch d’Hondures». Paratge núm. 9. Sant Cugat del Vallès: Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, p. 207-211.
—– (2014) «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de Treballs núm. 15 (2014). Torredembarra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas, p 313-349.
—– (2015) «Els castellers al judici final o El tres d’onze amb folre, manilles i puntals». El Figarot. Vilafranca del Penedès: Castellers de Vilafranca.
—– (2021) «Els noms que posem al bestiari». Noms núm. 15. Barcelona: Societat Catalana d’Onomàstica, p 21-26.
—– (2020) «La fonètica vocàlica de Vilanova». Del Penedès, núm. 36, Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p 47-55.
—– (2014) «La fraseologia del Penedès». Del Penedès núm. 24, Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p 43-58.
—– (2007) «La toponímia medieval: el Penedès i el Camp de Tarragona». Revista de Estudios Catalanes núm. 5. Universidad de Santa Fe, Argentina (2007), p. 151-158.
—– (2019) «Les germanes Vidal, Pau Casals i el Penedès de fons». Del Penedès núm. 35, Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p 143-148.
—– (2010) «Paraules de presentació del llibre La poesia en català de Milà i Fontanals». Del Penedès núm. 22. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 80-85.