Pere Martí Bertran – professor/escriptor
En un article anterior (vegeu El 3 de Vuit, del 10-3-2017, p. 41) vaig parlar dels manlleus negatius i, concretament, de la progressiva substitució del pronom hi per li. També hi vaig anunciar que més endavant parlaria de la també progressiva substitució del pronom en per li. Som-hi doncs. Com hem anat veient fins ara, la substitució és deguda al fet que en castellà no tinguin el pronom en. Nosaltres sí que el tenim, però massa sovint imitem la construcció castellana (fenomen que s’accentua amb la traducció automàtica, com ja he apuntat altres vegades) i per tant traduïm el pronom le castellà per li, sense tenir en compte que sovint cal traduir-lo per en, o per hi com vam veure en l’article anterior. Fixem-nos, per exemple en les frases següents: “Li diuen Peric, però en realitat es diu Pere” i *”Li diuen pixallits, però el nom tècnic és dent de lleó”. Aquesta darrera, marcada amb asterisc, és clarament incorrecta, ja que no es refereix a cap persona ni hi ha cap personificació. Lògicament la frase correcta ha de ser amb el pronom en: “En diuen pixallits, però el nom tècnic és dent de lleó”.
Vegem-ne uns quants exemples, d’allò més diversos. Vull advertir que alguns casos poden ser més o menys discutibles, ja que hi pot haver una possible personificació; personificació de la qual no podem abusar i a la qual dedicaré un article específicament.
Exemple 1: “No hi ha res inventat. Tot és veritat, autobiogràfic. Puc maquillar una història, ho he fet moltes vegades, però aleshores li dic novel·la. “ (Paul Auster . El Periódico, citat a L’Illa, núm. 60, primavera 2012, p. 6) (però aleshores en dic novel·la).
Exemple 2: En Pau Vidal, al seu llibre El bilingüisme mata (Pòrtic, Barcelona, 2015), hi cau en més d’una ocasió: “(…) és aquest llibre, que pretén explicar per què la llengua catalana no sobreviurà si no es converteix en llengua imprescindible (digues-li única, digues-li oficial o preeminent) per viure al nou Estat.” (p. 16). (digues-ne única, digues-ne oficial o, si ho preferiu, més col·loquialment: digue’n única, digue’n oficial). Precisament ell, en aquest mateix llibre, ens ofereix una frase com aquesta: “ El sistema pronominal, pobret, va descansant en pau, si fa no fa, a tot arreu.” (p. 143)
Exemple 3: Al diari Ara (12-10-16) trobem un article de Miquel Carrillo titulat: “No li diguis cooperació, digues-li política.” (No en diguis cooperació, digues-ne / digue’n política.)
Exemple 4: En un article de Jaume Fabre publicat a Serra d’Or (núm. 686, p. 27) hi trobem: “van tirar a terra un quadre de sant Jordi sobre el qual van saltar i van trencar-li (ne) el vidre”. És al quadre, no a sant Jordi.
Exemple 5: “És difícil que no li diguem ànec a un animal que claca com un ànec, camina com un ànec i té un bec com un ànec (Lluís Bassets El País, 18 desembre 2016) (És difícil que no en diguem ànec d’un animal). En aquest cas i en d’altres de semblants, com als exemple 6 i 7, compte, perquè també cal canviar la preposició a per de.
Exemple 6: “Colau a la demagògia li diu ironia excessiva.” (Colau de la demagògia en diu ironia excessiva. Publicat a directe.cat, 7-10-2014.
Exemple 7: “Al bambú li diuen l’acer vegetal.” Frase pronunciada al programa Espai Terra de TV3 el dia 14/ 10 /14. Lògicament hauria de ser “Del bambú en diuen l’acer vegetal”.
I paro, tot i que, com podeu suposar, en tinc una bona colla més de documentats, ja que per desgràcia aquesta substitució cada vegada és més estesa i cada vegada hi ha més gent que la troba normal, que ni tan sols la detecta.
Amb petites variacions l’article ha estat publicat a diversos mitjans de premsa comarcal: El 3 de Vuit (9-6-17), p. 56; El Vallenc (23-6-17), p. 48.