Europa, el context de l’any 1000
Al llarg del segle XI, i a tota l’Europa de l’imperi Romanogermànic, van produir-se assalts de nobles locals contra els poders polítics establerts (reials i eclesiàstics) en el que va ser batejat com a revoltes feudals.
Al sud del comtat de Barcelona (a l’actual territori del Penedès), Mir Geribert, noble i senyor de castells des de Montjuïc fins a la marca amb els àrabs), va desafiar el poder de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, entre 1041 i 1058. Arreu d’Europa el resultat va ser el mateix: el feudalisme s’havia imposat.
Olèrdola (el Penedès): l’escenari
Mir Geribert va autoproclamar-se príncep d’Olèrdola, castell i nucli de població del massís del Garraf, des d’on s’obté un excepcional control visual de les terres de tot el Penedès, des de la mar fins a la serra d’Ancosa.
En el jurament de fidelitat prestat al comte Ramon Berenguer (1041-1043), Mir Geribert qualifica Olèrdola de civitate i la converteix en capital del seu domini; potser amb el terme ciutat pretenia incloure totes les terres del Penedès, que sens dubte era un enclavament estratègic per al domini del territori fronterer, sobretot amb vista a la represa de la conquesta de les terres de l’Islam.
Més enllà de les comarques que es dominaven des del promontori d’Olèrdola, quedava una terra de ningú allèn de la Marca cristiana i fins a arribar a la musulmana. L’audaç Mir Geribert va pensar que aquell territori que s’albirava des de la seva fortalesa podia convertir-se en un Estat tampó entre cristians i sarraïns. Un Estat dirigit per cristians capaços de col·laborar amb les riques ciutats de l’altre cantó de la Marca. La seva pretensió de dirigir aquest nou comtat o territori s’oposava a la idea de conquestaque es començava a perfilar des de Barcelona, tot pensant que l’arcLleida-Tortosa romandria sempre en mans de sarraïns.