Onofre Parés (Manresa, 1891 – Vilafranca del Penedès, 1976), escriptor i treballador d’indústries químiques. Fill d’una família catòlica i conservadora, va estudiar als jesuïtes de la Manresa i després hi va fer el noviciat, que va abandonar poc abans de professar, el 1914, amb vint-i-dos anys complerts, havent rebut formació de filosofia i física superior. Parés va abandonar la vinculació amb els jesuïtes amb una gran aversió envers la religió i les formes tradicionals de concebre la societat i se’n va anar a viure sol a Barcelona. Va treballar en indústries de química de sabons i perfums. El 1927, possiblement el mes d’octubre, quan complia trenta-sis anys, va publicar L’illa del gran experiment, la seva única novel·la publicada i una de les pioneres de la ciència-ficció catalana, quan aquest gènere encara no tenia nom, i que va ser saludada com l’obra d’un continuador del gènere de H.G. Wells. L’illa del gran experiment, subtitulada «reportatges de l’any 2000», planteja una utopia d’anticipació que haurien dut a terme els idealistes, un corrent social alternatiu al capitalisme dominant i que l’any 1950 haurien iniciat el seu experiment de nova societat a l’illa d’Austràlia; l’any 2000 alguns representants de la vella societat s’hi traslladen per informar del resultat de la provatura utòpica. A la darreria dels anys cinquanta Parés va escriure una altra novel·la, en castellà, titulada Música del deseo, també de ciència-ficció, en què «Una bella dama que ha aconseguit per a tota la Humanitat, per mitjans científics, la supressió radical de la mort natural o de vellesa» descriu la seva experiència durant el seu primer mil·lenni de vida, segons que explica al pròleg, l’únic text que se n’ha conservat. De moment, el manuscrit d’aquesta novel·la encara no s’ha trobat. Al final de la seva vida Parés es va acollir a la clínica i residència geriàtrica de la Mare de Déu del Carme, a Vilafranca del Penedès, on es va morir el 26 d’octubre de 1976, just el dia abans de fer vuitanta-cinc anys.