Brisa

Joan Noves, maig de 2022

Qui sap si era una brisa, potser un bes

d’aquells que no s’assemblen entre sí,

que ara de nou venia fins a mi

des d’un país on no s’hi torna més.

Allí era tot ventura, aire i res,

només aigua de molsa, olor de pi;

allí el fred es perdia a mig camí,

i aquella brisa al cor deixava il·lès.

Girant tot el seu cos cap a ponent,

l’alba venia amb pit adolescent

i respirava sota el cel d’estiu

la brisa melindrosa, que al matí

sempre fugint tornava per morir

com ara torna en el record més viu.

Venia de l’oblit i amb posat nou,

que va restar amagada al fons del cor

com una flor tancada,  amb el tresor

que hi ha sota la vida i que la mou.  

Venia com rosada quan no plou

i la terra germina a contracor,

era la flor perduda que no mor

i sobreviu amb les gotes de rou.

Era l’estel agònic del matí

delint-se pel migdia, tremolant

contra la blava lluïssor del cel.

I ara venia, somiada, a mi,

amb una flor gebrada dins el cant

i encara amb els seus dits coberts de gel.

Venia des de sempre i des d’aquí

com si fos nou el lloc i el temps no ho fos,

venia com si tot s’hagués confós,

sense saber, ni creure, ni obeir.

Sense saber, seguint el seu destí,

que un dia va marxar del meu redós

i havia de tornar amb el pit joiós,

només segura de voler venir;

sense saber que el lloc d’on va partir

era el mateix que el lloc on se’n va anar

i que en marxar ja sempre es va quedar;

sense saber, gelosa de fugir,

tot allunyant-se freturosa enllà,

que se n’anava i que tornava amb mi.

Venia lentament, per més venir.

Que cada pas lligava amb el primer,

dansant com una fulla de llorer

que cau a poc a poc en l’aire fi

i dins la brisa es feia sostenir

encara un instant més, per més voler,

per més mostrar-se esquiva en el darrer

sospir, per més tardar, per més glatir.

Per més sentir, potser per més sofrir. 

Venia encesa, amb ulls de somiar,

perquè tenia el somni de tornar.

Adolescent i amb brisa del matí,

l’albada duia al pit, com un escut,

la poesia de la joventut.

JN

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *