Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, 1884 – Tolosa de Llenguadoc, 1939), novel·lista, poeta, assagista i traductor. Entre altres pseudònims va emprar el de Jaume dels Domenys. Va debutar en revistes modernistes i va fugir a París amb Puig i Ferreter el 1903. Va publicar novel·les com L’adolescent (1909), que introdueix la novel·la històrica decadentista, i sobretot Ildaribal (1915), la seva novel·la més important, amb ressons de Ben-Hur i situada a Tàrraco. Va publicar narracions decadentistes com Contes fatídics (1911), el seu millor recull, que inclou «A l’hora baixa», que homenatja Vinyes i té un ressò de Josafat, i «Fra Perot», amb un un ressò d’Els sots feréstecs; Contes a l’atzar (1918), que inclou «La forastera», ambientada a la Tarragona d’ara connectada a la Roma de Neró, i Setze contes (1922), ja de caire psicològic i orientació freudiana, on hi ha «L’ombra del Comte L’Arnau», que fa conversar amb el doctor Faust i Don Joan. De 1917 a 1924 va participar en els projectes noucentistes d’expansió cultural catalana, amb la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a París, on va desplegar una important tasca cultural, i es va tornar a exiliar definitivament el 1939.