A la Biblioteca Oliva de Vilanova i a partir d’una convocatòria del Col·lectiu Mir Geribert, va tenir lloc un “Seminari sobre el parlar del Penedès”, en tres dissabtes de matí d’aquest proppassat mes de maig,
Les sessions, de caràcter obert, van comptar amb una mitjana de vuit assistents, amb un total d’una quinzena de noms, bàsicament components del Col·lectiu però, també, amb presència d’altres interessats.
En el transcurs d’aqueixes tres sessions, i a partir d’un guió preparat, els reunits van tenir la possibilitar de compartir, cadascú des de la pròpia vivència, les particularitats del lèxic penedesenc. Una visió esquemàtica de les sessions podria ser:
Primera sessió
Hom va començar a fer referència a l’any 2012, quan l’Institut d’Estudis Penedesencs va fer pública una “Crida per a la confecció d’un vocabulari del Penedès” que deia:
«Fem una crida als estudiosos a participar en un projecte de recull dels mots que, dintre del patrimoni general de la llengua catalana, identifiquen, o han identificat, la parla del Penedès…»
i a com, de resultes de la crida, va constituir-se una “Secció del Parlar Penedesenc”, adscrita a l’IEP, amb dos propòsits de partida:
- Iniciar una recerca a l’entorn de la llengua del Penedès, amb set objectius: Lèxic, Dialectològic, Recuperació, Terminològic, Codificació, Cohesió i Omplir un buit.
- Elaboració d’un “Lèxic penedesenc”.
Va iniciar-se un recull amb tres vies de procedència: a) El buidatge de textos d’autoria penedesenca; b) Les aportacions d’informants i c) Les enquestes.
El domini del parlar penedesenc que va fixar la secció, grosso modo, és el territori que, amb el mar d’esquena, encerclen el Gaià, la Segarra i Montserrat, i que sobreïx les comarques administratives oficials de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, i s’estén en part de les que porten els noms de Baix Llobregat, Anoia i Tarragonès.
Segona sessió
El debat va centrar-se en el lèxic que ara ja és consultable en el web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i en les terminologies en què els penedesenc tenen força presència. Els assistent van poder compartir i aportar tot de suggeriments sobre el lèxic.
Del lèxic provisional del web de l’IEP, hom va comentar trets de les definicions i, també, circumstàncies de l’aportació etnopoètica comarcal (Paremiologia, Cançó, Fórmules ‒repartiment, eixarms…‒, Jocs…) i, també de l’Onomàstica (Toponímia, Antroponímia ‒noms i malnoms‒, Noms d’entitats i de l’associacionisme…).
De les terminologies penedesenques, hom va veure remarcable la presència en alguns aspectes del mon ecónòmic (Viticultura i enologia, Pesca i marineria…) i en el mon de l’oci (Carnaval, Festa major, Castells, Falcons…)
Tercera sessió
En aquesta sessió, el debat va centrar-se a posar en comú notícies, parers i comentaris, a l’entorn de la relació amb el parlar penedesenc dels qui s’han dedicat a escriure des d’aquesta comarca i a discernir-ne, des de llur creativitat i testimoni, la incidència en la llengua i la projecció social.
De manera volguda, hom va deixar de banda els escriptors en actiu i, dels noms aportats, se’n podria fer una llistat “temàtic”:
Grans noms:
- Manuel Milà i Fontanals
- Àngel Guimerà
Visions costumistes:
- Ramon Ramon i Vidales (El Vendrell)
- Francesc de Sales Vidal Torrents (Vilanova)
- Gaietà Vidal i de Valenciano (Vilafranca)
Comediògrafs d’origen penedesenc:
- Avel·lí Artís Balaguer
- Lambert Escaler
- Alfons Maseras (traductor de Molière)
- Eduard Vidal i de Valenciano
Els estudis lingüístics:
- Pere Bohigues (l’IEC i l’Obra del Cançoner)
- Josep Calveras Santacana, de Vilafranca, autor d’unes divulgatives Consultes de llenguatge, obra paral·lela alternativa a les fabrianes Converses filològiques.
- Emili Vallès Vidal, d’Igualada, gramàtic, que juntament amb l’Artur Martorell, i amb el pseudònim de Jeroni Marvà, van escriure les obres tan presents en la primerenca i voluntariosa represa de l’ensenyament del català.
La crítica
- Joan Anton Benach Olivella (Vilafranca)
- Joan Manyé Flaquer (Torredembarra)
- Joan Sardà Lloret (Sant Quintí)
L’exili:
- Pere Grases
- Rodolf Llorens
- Pere Mas i Perera
Poetes
- Trinitat Catasús (Sitges)
- Joan Llacuna (Igualada)
- Antoni Massanell Esclassans (Vilafranca)
- Anna Maria de Saavedra Macià (Vilafranca)
Memorialistes:
- Josep Aixalà Casellas (El Vendrell)
- Pere-Joan Girona Trius (Vilafranca)
- Jaume Mercader Miret (Vilafranca)
- Josep Rius Morgades (Bellvei, exemple d’autor naïf)
Memòria trobada:
- Isidre Mata del Racó
- Xaconin
Altres noms a considerar:
- Narcís Bas Socias (El Vendrell)
- Josep Cañas (Llorens)
- Josep Carbonell Rovira (Vilanova)
- Teodor Creus (Vilanova)
- Esteve Cruanyes Oliver (L’Arboç)
- Antoni Dalmau Ribalta (Igualada)
- Josep Estalella Graells (Vilafranca)
- Àngels Garriga de Mata (Sant Vicenç)
- Joan Mercader Riba (Igualada)
- Eugeni Molero Pujós (Vilanova)
- Andreu Nin (El Vandrell)
- Magí Pers Ramona (Vilanova)
- Josep Pers Ricart (Vilanova)
- Jaume Ramon Vidales (El Vendrell)
- Antoni Sabaté Mill (Vilafranca)
- Josep M. Torres i Bages (La Tradició catalana)
- Mossèn Manuel Trens Ribas (Vilafranca, Senyora vila)
Els recol·lectors de lèxic
Toponímia
- Antoni Margarit Teyà
- Ramon Puigcorbé Ticó
Ornitologia
Vitivinicultura
- Emili Giralt Raventós
- Jaume Raventós (L’art de fer bon vi, 1922).
- Manuel Raventós (La verema, 1911).
- Pere Sadurní Vallès (Vocabulari del vinyater)
Marineria i pesca
- Xavier Garcia Soler
- Emerencià Roig i Raventós
Indústria del paper
- Narcís Banchs Valls, Diccionari paperer,
Cuina
- Joan Collell Pere Tàpies
- Josep Gual (Barques i fogons)
L’etnopoètica
- Gener Aymamí (llegendari de les coves)
- Francesc de P. Bové (Folklore dels balls…)
- Pere Sadurní (Folklore del Penedès, Retalls de folklore)
Carnaval
- Xavier Garcia Soler
- Oriol Puig Almirall
Castells
Aportació forana?
- Joan Amades
- Víctor Balaguer
- Carlos Barral
- Josep Junoy
- Eugeni d’Ors
- Joan Perucho
- Francesc Pujols
- Santiago Rusiñol
L’activitat paral·lela:
- Les Festes Modernistes de Sitges
- La Passió (Olesa i Esparraguera)
- Els balls parlats
- Les exposicions d’art del Penedès (1926-28)
- L’Acadèmia del Far de Sant Cristòfol
- Els cantautors
- Col·lectiu Mir Geribert
