Mes: març de 2022

Cèlia Sànchez-Mústich – març de 2022

T’agrada el cinema? Sí, sol ser la resposta. I la música? Tornem-hi, sí. I la poesia? Ai! Aquí es produeix una aturada tècnica abans de decidir-nos, perquè resulta que el primer instint és dir que sí (seria esgarrifós que desapareguessin els poetes, pensem) però la resposta sovint és… “sí, però em costa d’entendre”. Mirem d’aclarir-nos una mica? Val la pena, que Sitges és terra de poetes!

Quan els poetes o rapsodes reciten ens agrada, perquè el to de la veu, les inflexions de les paraules, ens fan intuir (l’entenguem o no) un món alternatiu i màgic, però quan es tracta de llegir poemes sobre el paper, la cosa canvia. “Què vol dir, el poeta, amb aquest vers” ens preguntem.

Deixant de banda que, tot i que ens agradi el cinema, no ens faran el pes totes les pel·lícules, que si ens agrada la música no gaudirem igual de cada composició, i que si ens agrada la poesia, no tota serà del nostre gust… hi ha un truc per oblidar-nos definitivament del “què vol dir, el poeta, amb aquest vers”: el manual d’instruccions!

Si volem fer anar la tele amb el manual de la nevera, la tele no funcionarà (a tot estirar hi veurem, en comptes de l’home del temps, un feix de pastanagues). Si pretenem llegir un poema amb els mateixos ulls amb què llegim una novel·la, no hi trobarem l’argument i potser els personatges no tindran ni cap ni peus. El manual d’instruccions d’un llibre de poemes diu, entre altres coses: “llegir molt lentament, perquè si no, s’escapen les paraules de llum que hi ha dins de les de lletra, les que es copsen més que no pas s’entenen”.

Pepe Rubianes, en un poema dedicat a Rusiñol, deia: “I el silenci, per primer cop va fer soroll”. El manual del llibre de poemes ja ens ho adverteix: no us regiu per la lògica o la física: el silenci, el mateix silenci, pot fer soroll.

març de 2022 – Antoni Munné-Jordà

Vistos des de la finestra, els plàtans de la carretera, que ja sabem que són situats a intervals regulars d’uns vuit metres, es van atapeint gradualment al llarg de la línia de la vorera, de tal manera que l’interval que els separa es va fent més estret. Aquest interval no disminueix regularment, perquè no tots els plàtans tenen el mateix gruix i n’hi ha que han crescut torts. Al dibuix, fet amb ordinador, els intervals entre els arbres disminueixen regularment seguint una pauta sistemàtica. I el gruix dels arbres, tots drets, també es va reduint seguint una llei d’escala. Així, entre el centre del primer arbre i el del segon, al dibuix hi ha dos centímetres de separació. A partir d’aquesta separació tipus, els intervals es redueixen en una mesura inversament proporcional a l’ordinal del lloc que ocupen. El tercer arbre està separat del segon a la meitat de la distància que aquest guarda amb el primer, és a dir, a un centímetre. El quart arbre està separat del tercer a un terç de la distància entre el primer i el segon. El cinquè arbre, a un quart de la distància patró de dos centímetres. El sisè, a una cinquena part dels dos centímetres. I així successivament, cada vegada dividint el número patró per una xifra més, fins que la separació es torna inapreciable i els arbres formen una barrera contínua al llarg de la vora de la carretera. L’alçària dels arbres també es va reduint en la mateixa escala, fins que les copes de banda i banda ajuntades engoleixen el terra de la carretera.

            El cotxe ha pres el revolt de davant la casa, invisible des de rere la taula sense abocar-se, i enfila la recta de la carretera, davant la finestra. Ha reduït una mica la marxa per no derrapar, i ara accelera. Avança carretera enllà. Ha agafat els seixanta quilòmetres l’hora quan ha passat entre el primer arbre i el segon. Si manté fixa aquesta velocitat, trigarà exactament cinc minuts a recórrer els cinc quilòmetres de la carretera. Avançarà mil metres cada seixanta segons. Per a passar els vuit metres que separen un arbre de l’altre trigarà prop de mig segon. Això entre el primer arbre i el segon. També entre el segon i el tercer. I entre el tercer i el quart. I entre el quart i el cinquè. Gairebé mig segon cada vegada. Fins a passar els sis-cents vint-i-cinc intervals entre els sis-cents vint-i-sis arbres. Però la visió de la carretera indica que els arbres estan cada vegada més junts. I el dibuix n’estableix l’escala regular. El segon interval té la meitat d’amplada que el primer. I el tercer, un terç. El quart, un quart. Mig segon per a passar una distància de vuit metres demana una velocitat de seixanta quilòmetres l’hora. Però en demana la meitat una distància que n’és la meitat. I en demana un terç una distància que n’és una tercera part. No en demana tanta passar una distància menor, com la que separa els arbres una mica més allunyats. I no en demana cap passar una distància inexistent, com la que separa els arbres que tenen una separació menor que l’amplada de la soca. La velocitat del cotxe de la carretera cada vegada s’aproxima més a la del cotxe del dibuix de la carretera.

(De «Color de goig quan fuig»,Tresgressions, 2003)