Cèlia Sànchez-Mústich – març de 2022
T’agrada el cinema? Sí, sol ser la resposta. I la música? Tornem-hi, sí. I la poesia? Ai! Aquí es produeix una aturada tècnica abans de decidir-nos, perquè resulta que el primer instint és dir que sí (seria esgarrifós que desapareguessin els poetes, pensem) però la resposta sovint és… “sí, però em costa d’entendre”. Mirem d’aclarir-nos una mica? Val la pena, que Sitges és terra de poetes!
Quan els poetes o rapsodes reciten ens agrada, perquè el to de la veu, les inflexions de les paraules, ens fan intuir (l’entenguem o no) un món alternatiu i màgic, però quan es tracta de llegir poemes sobre el paper, la cosa canvia. “Què vol dir, el poeta, amb aquest vers” ens preguntem.
Deixant de banda que, tot i que ens agradi el cinema, no ens faran el pes totes les pel·lícules, que si ens agrada la música no gaudirem igual de cada composició, i que si ens agrada la poesia, no tota serà del nostre gust… hi ha un truc per oblidar-nos definitivament del “què vol dir, el poeta, amb aquest vers”: el manual d’instruccions!
Si volem fer anar la tele amb el manual de la nevera, la tele no funcionarà (a tot estirar hi veurem, en comptes de l’home del temps, un feix de pastanagues). Si pretenem llegir un poema amb els mateixos ulls amb què llegim una novel·la, no hi trobarem l’argument i potser els personatges no tindran ni cap ni peus. El manual d’instruccions d’un llibre de poemes diu, entre altres coses: “llegir molt lentament, perquè si no, s’escapen les paraules de llum que hi ha dins de les de lletra, les que es copsen més que no pas s’entenen”.
Pepe Rubianes, en un poema dedicat a Rusiñol, deia: “I el silenci, per primer cop va fer soroll”. El manual del llibre de poemes ja ens ho adverteix: no us regiu per la lògica o la física: el silenci, el mateix silenci, pot fer soroll.